L'instrumental del Tio Solbes
El neuler
Visita de l'arquebisbe
Amagant-se pels carrers
Per passar la vesprada

Marrocs, sopar i bous
Els Marrocs i l'ase
La Mahoma, els Marrocs i el Tio Solbes
La Filà de Marrocs i la Retreta
L'INSTRUMENTAL DEL “TIO SOLBES”   

Antonio Solbes Pérez va ser un bocairentí molt fester i polifacètic, del que el Llibre-Programa es va ocupar en el seu dia fent una semblança en la secció de “Hòmens de la Festa”.
Afiliat a la Filà de Marrocs durant 44 anys, va viure sempre lligat a les vicissituds i alegries de la seua Filà, en aquell ambient intimista i desenfadat del primer terç de segle. Producte del seu enginy, de la seua tenacitat i paciència va ser la construcció d'un instrumental complet per a la Filà, de fil d'aram. Només la “caixa, el bombo i els plats” eren autèntics. La resta, baixos, trombons, clarinets, saxos, trompes, trompetes, fliscornos... els va modelar i va acoblar en “fil de ferro”, amb les embocadures fetes de la popular canya embolicada en paper de fumar que donava un aire especial per a entonar en so d’ un moscardó la famosa cançó “El Maseret”.

L'estrena de l'instrumental, es va realitzar la nit del 22 de gener de 1949 , i va fer les delícies dels bocairentins que, atònits, van contemplar la desfilada d'aquells marrocs vestits amb calçotets blancs, jaqueta negra i barret de copa alta o caldereta. L'any 1950 van tornar a aparéixer públicament per a actuar en una xarlotada que va tindre lloc en la plaça de bous i que va ser organitzada per la Filà. Per a la desfilada prèvia des de la porta de l'Ajuntament fins a la plaça, es va utilitzar el mateix uniforme que el dia de l'estrena però afegint el llacet. També es van utilitzar en les “fueres” que solia celebrar la Filà en el “mas del portell”.

En la primavera de l'any 1956 en la segona “fuera” que va realitzar la nostra Filà a Planes, van tornar a ser utilitzats els instruments de “fil d’ aram”, junt amb altres instruments de corda (guitarra, llaüt i bandúrria) per a completar la sonoritat del grup. El trasllat d'esta visita es va realitzar amb el camió “dels Peluts”, van desfilar amb la indumentària de calçotets llargs, brusa negra, etc. i van estar acompanyats per els “cabolos”. En la “fuera” a eixa mateixa localitat al maig de l'any anterior (1955) només es va desfilar ( realitzant una diana i una posterior desfilada) amb el trage oficial de la Filà, realitzant les famoses variacions. En esta ocasió van estar acompanyats pels músics d'aquella població que tants anys els amenitzaven les festes.
Tot este instrumental, verdadera joia artesanal, va passar al seu fill Pedro, i en l'actualitat el guarda, cuida i mima el seu nét Antoni Solbes Molina com a record familiar, quasi com a peces de museu fester, com a part de la història de la festa, en una faceta desconeguda per a les actuals generacions.
L'última aparició pública d'estos instruments, va ser en l'acte de la retreta de l'any 1990, coincidint amb el càrrec d'Alferes del senyor Antonio Solbes Molina. Este, junt amb els membres del seu grup de marrocs, van fer gala eixe dia d'un uniforme molt semblant a l'utilitzat en el moment de l'estrena de l'instrumental.
EL NEULER (BARQUILLERO)  

Conten els festers veterans de la Filà, que el joc del “neuler (barquillero)”, consistia a situar en el centre d'una taula redona i en posició tombat, un got de vidre amb forma ovoide aplatada, de forma que agarrant-lo pel centre se li donava impuls giratori i començava a donar voltes sobre la seua panxa ovalada. Al voltant de la taula se situaven els jugadors, de manera que una vegada havia parat el got, allí on apuntava la boca del mateix, designava el guanyador. El premi consistia en beure’s un got de vi tot d’ un glop.
Fet açò, tornava a donar-se-li un altre impuls, i tornava a repetir-se el joc. Hi havia qui no provava el vi en diverses tirades o rondes, però hi havia també qui eixia a gates, per la feliç fortuna del joc del neuler.

VISITA DE L’ARQUEBISBE EN JOSÉ MĒ GARCÍA LAHIGUERA 

El dia 26 de març de 1971, va realitzar la seua visita pastoral al nostre poble l'excel·lentíssim senyor En José María García Lahiguera, arquebisbe de València. La Filà de Marrocs va tindre el gran honor que ens visitara el maset i compartira amb nosaltres uns moments entranyables; durant la visita, el senyor Vicente Santonja Colomina, secretari de la Filà, li va fer entrega d'un solideu, canviant-lo pel que portava el senyor arquebisbe, quedant-se este en propietat de la Filà (actualment guardat com una reliquia dins d’ una vitrina al despatx del Maset). Li va ser entregat també un artístic pergamí com a record de la seua visita al maset dels Marrocs. A la mort d'este senyor, el citat pergamí va ser tornat novament a la Filà, sent actualment de la nostra propietat.

AMAGANT-SE PELS CARRERS    

Com és de suposar, en totes les filaes ocorren fets i anècdotes que són dignes de menció. La nostra Filà no podia ser menys, i d'entre les moltes anècdotes en la seua llarga trajectòria festera, ens ve a la memòria una ocorreguda l'any 1970.
Aquell any va exercir el càrrec de sergent de Filà, el senyor Vicente Belda Lluch, i va ocórrer que finalitzada la processó del dia del patró Sant Blai, este senyor, es a dir el sergent junt amb la banda de música, se'n van anar al maset sense esperar a ningú. Com és lògic, haguera hagut d'esperar que capità i alferes hagueren eixit del temple.
Capità i alferes, al comprovar que se n'havia anat el sergent amb la banda de música, van haver d'anar d'amagat pels carrers perquè el públic no s' adonara del que havia ocorregut.

PER PASSAR LA VESPRADA    

Sent sergent de la Filà, el tio Toni Cabanes ”l'Alt”, i en aquelles llargues vesprades dels diumenges, quan es feia la ratlla de la misèria i es jugava la partideta en el maset, van acordar, els allí presents, que el tio Toni els portara coses per a fer la baseta, i d'eixa forma passar la vesprada. Com a bon sergent i sense dir res, se’n va anar a portar el que li havien demanat. Al cap d'una estona va entrar en el maset amb un catxirulo, mistos de traca i unes varetes de regalèssia, tal va ser la gràcia que va provocar este fet, que l'anècdota va tindre repercussions molt sonades.

MARROCS, SOPAR I BOUS     

Tenint el maset en el carrer Tramussol i en una d'eixes nits de sopar abans de festes, on l'ambient fester ja es posa de manifest, per l'entusiasme i la posada a to dels ànims, va ocórrer que el tio Felipe Ferre, apodat “Panxa Blava”, va proposar anar a torejar uns jònecs o bouets que ell tènia en el corral per a la cria. Sa casa estava emplaçada en el que hui és carrer Martí Calabuig. Aquella idea va ser acceptada amb gran entusiasme, i comptats els que es trobaven en el maset, es van afanyar a proveir-se de tot el que poguera fer de capa o pendó per al toreig. Com bé ens recorda el tio Felipe, en el carrer, i com tots podem recordar, hi havien uns quants arbres al costat de les voreres. Una vegada van arribar a la casa, el tio Felipe va obrir la porta de bat a bat i va entrar en el corral, deixant el portàs d' este també totalment obert. Elegit el jònec que li va paréixer mes idoni, es va dirigir a la “quadrilla” que estava en l'entrada del llindar de la porta i els va dir: “Che, prepareu-se que vaig a soltar-lo ”, però en eixe moment va creure que calia donar-li mes realisme a l'acte, i sense pensar-ho dos vegades, va agarrar al bou pels testicles i li’ls va regirar de tal forma, que el pobre bou va donar tal bram que fins el tio Felipe va eixir corrent al carrer. Quina va ser la sorpresa al comprovar que no hi havia ningú en les voreres ni en el carrer, tots estaven pujats a les branques dels arbres, no s'explicava ningú com havien pujat, però la veritat és que allí es trobaven. Aquella nit no va haver-hi toreig, amb el bram del bouet, va haver-hi més que suficient.

ELS MARROCS I L’ASE    


Quan es feia l'ambaixada de la rialla, i després d'haver dinat en el maset, a un grup de marrocs, fent les visites a les seues respectives vivendes, se'ls va ocórrer pujar un ase a casa d'Hermenegildo Sempere Reig “Mere”. Aquest senyor vivia en un bloc de vivendes, i sense pensar-ho dues vegades, allí van enfilar el ase escalons amunt. El problema va vindre quan van voler baixar-lo marxa enrerre i no ho van aconseguir. Finalment hagueren de pujar-lo al pis superior, entrar-lo dins de la vivenda, i en el menjador donar-li la volta. Una vegada fetes aquestes maniobres van poder-lo baixar normalment, o siga, amb el cap per davant.


LA MAHOMA, ELS MARROCS I EL TIO TONI SOLBES           

Indagant en els arxius particulars del senyor Antonio Solbes “el tio Toni Solbes”, hui en possessió del seu nét el senyor Antonio Solbes Molina, trobem els següents apunts: fins a l'any 1949, la Mahoma la confeccionava “el tio Blai l'Estudiant”. No vam trobar res respecte a l'any 1950, però és l'any 1951 quan comença a muntar la mahoma “el tio Toni Solbes”.
Diu en la seua crònica que va començar a elaborar-la molt de temps abans de festes sense importar-li el temps--, també apunta que confeccionava el cap de cartó, amb un motle que ell mateix va fabricar i que també li feia l'esquelet i el trage. De l'any 1953 hem trobat les següents anotacions.


DESPESES DE LA MAHOMA

Fusta per a la Mahoma
- 2 barres per al vertical
- 2 taules per a muscles i panxa
- 2 fustes per a braços
- 2 barres per a catret
Teles per a la Mahoma
- Tela bombatxos
- Tela marsellet
- Tela faixa
Despeses diverses
- Per “punchas” i paper
- Per cordell i farinetes
- Per pintura i la resta de
- Per cartó
Total despeses Mahoma		 Ptes.
24
10
12
18

80
52,50
21

17
10
8
15
297,50

De tot açò, cartó, pintura, punchas i farinetes hi ha per a dos anys.

LA FILÀ MARROCS EN L'ACTE DE LA RETRETA                     

Des dels anys 80, la nostra Filà s'ha caracteritzat per la innovació i per la gran participació en l'acte de la retreta. Destacar aquells anys (principis i mitjan dels huitanta) en els que amb l'uniforme complet de la Filà i amb l'espingarda, D. Eduardo Gisbert Doménech i D. Antonio Vañó Bataller, junt amb les dos torres humanes, encapçalaven les quatre llargues files de marrocs que realitzaven una sèrie de variacions entonant la cançó “ Ai, Ai, Ai, Ai.. que bonica eres”. A finals dels huitanta i principis dels noranta, encara que sense deixar de desfilar amb el trage oficial de la Filà, van predominar les disfresses. Va ser a finals dels noranta quan es va tornar a desfilar novament com s'havia fet anteriorment, introduint un canvi a partir de l'any 2001 fins a l'actual, en els que en lloc de desfilar amb espingarda ho vam fer amb les graneres que havíem utilitzat a la vesprada en l'enterrament de la Mahoma. Els moviments de les graneres, les variacions i el gran nombre de Marrocs participant (també acompanyats d'alguna disfressa), han fet d'este acte un referent de la nostra Filà.